-
Papiaments
Niels Francisco Liberia
Nòmber : Niels Francisco Liberia
Nanse : 4 yüni 1938
Lugá : Kòrsou
Deporte : Basketbòl
Fayesé : 31 mei 1998
A drenta salon di fama 2009
Niels Francisco Liberia a nase dia 4 yüni 1938 komo e promé yu di e pareha
Vicento Libria i Petra Sillé
Niels a kuminsá práktika deporte di Basketbòl komo junior siendo alumno di St. Thomas College miembro di SITHOC (SINT THOMAS COLLEGE) den prinsipio di anan 50.
Semper Niels su empeño tabata pa deporte di Basketbol keda eksistí. E eksperensia ku ela a sinti di loke Basketbol a nifiká pe e tabata deseá pa tur hóben, partikularmente e hóben mas humilde i di ménos rekurso, pasombra no tin mester di muchu kos pa práktika básketbòl. Esta un bal, un renchi den kura banda di kas, o pega kantu di kualke palu den bario o riba kualke vèlt na unda ku ta.
Komo hungando ya den e tim di ‘senior”di SITHOC, Niels a partispa den diferente selekshon ku a representá tantu Korsou y komo Antia Ulandes na Aruba,Venezuela 9valencia), Sürnam i Colombia.
Despues ku direktiva di Sithoc a apuntá Niels komo entrenadó di e ekipo junior di Sithoc., den añanan 69/70 NIELS A LANTA EKI[O DI Sithoc-damas i Olympic-damas. Na Sint Thomas College den Hoogstraat Niels tabata train Sithoc-damas tur djadumingu di 10 or pa 12’or bin bek bin train Olympic-dams di 4 or pa 6 or di atardi.
E promé hende ku tabata yega vèlt tabata Niels mes i e tabata masha pisa ora hungadónan yega lat.
Konsekuentemente training tabata kuminsá presis na tempu.
Bou di liderazgo di Niels, for di promé salida i durante di 5 aña konsekutivo, Sithoc damas a titulá kampion den ramo femenino i mayoria biaha Olympic tabata sigui komo sub-kampion.
Den añanan 70/80 Niels a funshoná komo entrenadó i coach prinsipal di selekshon di Korsou i di Antia na e.o weganan di reino na Sürnam i Ulanda,weganan Sentro Amerikano i di Caribe na Salbador , Colombia i Panamá (Aunke el train e tim ku a bai El Salbador e mes no por a kompaña nan pa motibu di luto inesperá den famia ).
Na aña ’84 selekshon di damas di Korsou a titulá kampion na Aruba bou di “coaching” prinsipal di Niels asistí pa Cedric Mambre.
Na diferente okashon ku tabatin barkunan di Marina merikano di bishita, federashon di Basketbòl tabata forma selekshon pa hunga kontra di e tripulante i Niels tabata keda apuntá komo coach di e selekshon.
Niels tabata kere ku deporte na skol den bario ta masha importante pa formashon total di e hóben. Pa asina tene e hóben aktivo i for di tentashon di maldat. Niels tata mantené pa su mes un lista di inventarisashon di tur vèlt den tur bario. Den su tempu liber e tabata kore rònt i kaminda e tabata mira hóben ta hunga básketbòl tabata keda para kantu,opservá nan pa despues yama nan diskutí movidanan aktuashon i aktitut.
Despues ku e deporte di basketbòl a kai, algun lider deportivo a lanta Organisashon di basketbòl pa hubentut ‘(ORBAHU)” CSF a apuntá Niels komo miembro di e komishon ku despues mester a formalisá Basketbòl aliento for di fundashon bai Federashon. Den e periodo di transishon di 1996 Niels a forma parti di CUBAFE
Niels a sigui diferente kurso di kapasitashon:
• Di ‘La Organizacion Deportiva Panamericana; Solidarid Americana “Certificado de Participacion”na sèptèmber 1976.
• Di ‘International Olympic Committee”na Mexico City, Sertifikado di Capacitacion”(Novèmber 1976).
Niels a risibí siguiente rekonosimentu
• Aprel 1971 Skalchi di plata di Olympic- damas
• Òktober 1991, Plaka di mérito di komishon Basketbòl Otrabanda
• Desèmber 1991, plaka di mérito di CUBAFE
• Plaka di mérito di FEBEKO pa su kooperashon duna na Beisbòl di Korsou
• Novèmber 2003 Fundashon ku a manehá fasilidatnan di deporte a nombra e Sala Multifunshonal di Deporte na Suffisant na SALA MULTIFUNSHONAL-NIELS LIBERIA
-
Papiaments
Ricardo Elhage
Nòmber : Ricardo Elhage
Fecha Nasementu : 30 ougùstùs 1931
Lugá : Kòrsou
Deporte : deportista/ dirigente Beisbol
A drenta salon di fama na 2009
Sr. Ricardo
Tabata kasa, den kual matrimonio a nase 7 yu’i. Kuater (4) yu’i muhé i tres (3) yu’i hòmber.
Pa algun aña sr. Ricardo Elhage a fungí komo hefe na
“Buro Nederlandse Antillen Sportaangelegenheden”.
E tabata “Ministro di Edukashon, Deportivo, Kultura i Rekreashon di Antia Hulandes.
Sr. Ricardo Elhage, a práktika “Basketbòl i Baseball”.
E logro mas grandi deportivo di sr. Ricardo Elhage ta ku e la traha “Tio Daou Ballpark”.
Sr. Ricardo Elhage tabata presidente di:
NAOC, NABAFE i FEBEKO i tambe miembro di:
IBA, ODECABE i COPABE.
Aktualmente sr. Ricardo Elhage ta presidente di:
Sta. Rosa Indians Baseball Club i Stichting Tio Daou Ballpark
Sr. Ricardo Elhage, a haña e siguiente kondekorashonnan:
• Ridder in de Orde van de Nederlandse Leeuw
• Gouden Medaille Europees Parlement
• Orden de Andres Bello Primera Clase
• Olympic Order
-
Papiaments
Nòmber : Geoffrey Alan Goede
Fecha Nasementu : 7 aprel 1941
Lugá : Kòrsou
Deporte : Vòlibòl
Deportista/Árbitro/Dirigente
A drenta salon di fama na 1997
Geoffrey tin un trayektoria largu den Vòlibòl i ta envolví den práktikamente tur loke a pasa den vòli for di komienso di e deporte aki.
Geoffrey tabata interesá den tur aspekto di Vòli i a destaká tambe den tur, pues tantu komo hungadó di Selekshon, Árbitro Internashonal, Entrenadó i Dirigente Atministrativo lokal i Internashonal. Geoffrey a inisiá su karera den Lucky Masters ku 16 aña na 1957. El a forma parti di selekshon for di 1959 te ku 1972 i a partisipá na práktikamente tur torneo- i kampionatonan Internashonal durante di e periodo aki. Komo hungadó el a partisipá na Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na añanan 1966 i 1970. Komo Árbitro Geoffrey a logra su diploma na 1961 i na 1973 a slag pa “Kandidato Árbitro Internashonal” na Bucaramanga-Colombia.
Na 1976 Geoffrey ta bira e promé Árbitro Internashonal di Kòrsou i di Antia Hulandes .
Geoffrey ta e úniko Árbitro di Kòrsou ku a “flùit” na Weganan Bolivariano na Barquisimento-Venezuela na 1981. Komo Árbitro Internashonal Geoffrey a partisipá na kampionato di NORCECA na 1977 na Sto. Domingo i na e Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na Santiago-Cuba na 1982. Aki e tabatin un aktuashon destaká i a wòrdu apuntá pa “flùit” e wega final maskulino entre Cuba i Mexico. Pa mas ku 20 aña largu Geoffrey a funshoná komo entrenadó di vários klup e.o. Lucky Masters, Electronics, Toyoya, L&M. Olympic (Dama i Kabayero) i a yuda vários ekipo mas den nan preparashon tékniko.
Na 1975 Geoffrey ta haña su diploma di “Kantidaat Oefenmeester” na Ulanda.
Geoffrey a funshoná komo lider di vários kurso pa entrenadó i árbitro di Vòli na Kòrsou. Komo Dirigente di Vòli Geoffrey tabata Presidente di Lucky Masters pa mas ku 16 aña . Na 3 okashon e tabata miembro di Direktiva di CUVOBO/FEVOKO(Federashon Vòlibòl Kòrsou) ( 1963 – 1964: 1974 – 1976: 1981-1984) di kual e último dos periodonan el a okupá e puesto di Presidente. Di 1981-1983 i di 1998 pa 2002 e tabata den direktiva di NAVOBO (Federashon di Vòli di Antia Hulandes) i na 2001 e tabata den direktiva di CAZOVA (Federashon di Vòlibòl di Karibe).
Geoffrey tabata kofundador di Vòlibòl Hubenil na 1979 i Presidente di Komishon Vòlibòl na 1979 i 1980. Pa vários aña e tabata miembro di e komishon di Vòlibòl Eskolar. Durante Presidensha di Geoffrey Vòlibòl a konosé su añanan mas eksitoso. Tambe Geoffrey tabata dosente di Kursonan di A.B.O. i bestuurskader. Tambe el a funshoná un periodo korto den Direktiva di Komité Olímpiko di Antia Hulandes i for di 1982 te 1999 e tabata miembro di direktiva di C.S.F. Geoffrey na varios okashon tabata miembro di komishonnan ku tabata traha riba sistemanan pa maneho di deporte di Kòrsou. Huntu ku Frank Mathilda e a traha e base pa Nochi di Premiashon di CSF. Den Vòlibòl e tabata presidente di e komishon Organisadó di selebrashon di e di 8 lustro di FeVoKo i na vários okashon el a presidí komishonnan Vòlibòlistanan.
Pa hopi aña Geoffrey tabata miembro di Stichting Sporttereinen Brievengat (SDK). Geoffrey a bira Miembro di Honor di Federashon Vòlibòl Kòrsou, FEVOKO, na 1995
Na 1997 Geoffrey a ser instalá komo Miembro di Salon di Fama di CSF i na mart 2002 el a ser kondekorá komo Ridder in orde van Oranje Nassau.
Dia 28 di mei 2012 Geoffrey a lansa su website “HISTORIA DI VÒLIBÒL” i opsekiá esaki komo su regalo na Mundu di Vòlibòl i di deporte en general. Geoffrey ta konsiderá esaki e regalo di mas grandi ku e por a duna su deporte favorito VÒLIBÒL.
-
Papiaments
Nòmber : Wilhem Rudolph Canword
Fecha Nasementu: 11 yüli 1932
Lugá :
Deporte : Futbòl
Deportista/Dirigente/Tékniko
Fayesé : Q.e.p.d.
A drenta salon di fama na 1997
Na aña 1947 Wilhem Canword a kuminsá su karera deportivo. Na edat di 14 aña e ta debutá den e tim hubenil di S.U.B.T. Presidí pa sr. Antoine Maduro Q.e.p.d.
Pa motibu ku S.U.B.T. Junior tabata falta hungadó den defensa, Wilhem ta kambia di posishon di “rechtsbuiten” pa esun di “full back” posishon ku el a mantené te na final di su karera komo futbolista ku a terminá na aña 1962.
Ya na 1948 Wilhem, komo hungadó “reserve ” ta bira Kampion di Kòrsou ku e promé onsena di S.U.B.T. pa asina inisiá un karera briante komo futbolista. Na 1995 Wilhem ta forma parti di e selekshon di Antia ku a partisipá na e Weganan Olímpiko di Helsinki-Finlandia. Durante su karera, Wilhem a sali na 4 okashon futbolista di aña i su ekipo S.U.B.T. a establesé un rekòrt di gana 6 kampionato invikto, sin pèrdè un partido ni lokal ni internashonal. Wihelm a establesé un rekòrt di anotá 16 gol den partido den kual S.U.B.T. a derotá e ekipo di Jong Curaçao ku skor di 32-0. Na 1959 Wilhem ta risibí un oferta i ta bai hunga futbòl profeshonal ku e ekipo N.E.C. na Ulanda te ku 1962, aña ku e ta retirá komo futbolista aktivo i ta kuminsá un karera komo entrenadó, despues di a sigui kursonan di entrenadó na Zeist i a optené e diplomanan di Entrenadó di Futbòl E i D.Wilhem a kuminsá entrená e ekipo di S.U.B.T. pa despues bai traha ku e ekipo di Scherpenheuvel.Di 1964 te 1969 Wilhem a konkista e titulo di kampion di Korsou 3 biaha i e titulo di kampion di Antia 2 biaha ku e ekipo di Scherpenheuvel.
Na 1970 Wilhem ta keda asigná Entrenadó di e Selekshon di Futbòl di Antia y ta logra Medaya di Oro den un kampeonato Internashonal na Barbados. Na 1974 Wilhem ta bolbe komo Direktor Tékniko di S.U.B.T. i ta kontinuá ku un karera den e époka de “Fedeprof” den kual S.U.B.T. ta logra sea e titulo Kampion o Sub-Kampion.Den e temporada aki Wilhem a logra e titulo Kampionil ku S.U.B.T. durante di 5 aña sigui.
Na Trinidad Wilhem ta risibí su Diploma di “Entrenadó di Futbòl di F.I.F.A”. Na Brazil Wilhem ta risibí su Diploma di “Entrenadó di Futbòl Profeshonal Mundial” i un Karnèt ku ta inkorpor’é den e “Sindikato di Entrenador-Atletanan di Estado di Rio di Janeiro-Brasil”.a aña 1975 Wilhem a wòrdu kondekorá pa Su Mahestat la Reina Juliana ku Medaya di Oro den Órden di Orange Nassau
-
Papiaments
Romoldo Cristino Martis
Nòmber : Romoldo Cristino Martis
Fecha Nasementu : 31 mei 1945
Lugá : Kòrsou
Deporte : Sòftbòl
A drenta salon di fama na 1997
Na aña 1960 Romoldo Martis na edat di 15 aña a kuminsá práktika e ramo di deporte di sòftbòl ku su amigunan.Na 1991 e ta bira kofundador di e klup di sòftbòl Sta. Rosa White Sox/Presto Light Na 1962 e klup ta partisipá pa promé biaha na kampionato ofisial di sòftbòl. Den su promé aña Romoldo a kuminsá hunga n’e posishon di 2da base y shortstop i despues a bira Apicher kual posishon el okupá durante 20 aña largu.
Komo picher el a logra tur su éksitonan tantu riba nivel lokal komo internashonal. Su promé kontakto ku picheo tabata na aña 1966 ku na Venezuela e Gerente General di Banko Metroplolitano, Señor Molina siñ’é algu di picheo na momento ku su ekipo Sta. Rosa White Sox/Cockspur tabata di bishita na e pais aki pa realisá algun wega amistoso. Despues di su regreso na Kòrsou, Romoldo a sigui desaroyá riba su mes y ku boluntat y dedikashon e la bira un di nos mehor pichernan di sòftbòl maskulino ku a haña rekonosimentu tantu lokal komo internashonal.
Durante su karera komo picher, Romoldo a logra hiba su klup na e titulo kampionil, tantu di Kòrsou komo di Antia y na nivel internashonal Romoldo a logra gana 3 medaya : 2 di Oro y 1 di Plata. Na 1978 na Medellin-Colombia, tabata Romoldo su labor ku a pone ku Antia a gana Medaya di Oro den e Weganan Sentro Amerikano y di Karibe. Na 1983 na Cartegena-Colombia, Romoldo a pone ku Antias ta gana Medaya di Plata den Kampionato Panamerikano di Sòftbòl. Na aña 1987 Romoldo ta retirá komo hungadó aktivo y ta bai dediká su tempu na trabou di instruktor di picheo. Den e funshon aki el kompaña diferente selekshon Antiano na kompetensianan Internashonal. Tambe Romoldo a duna klínika di Picheo riba solisitut di e Konfederashon Sentro Amerikano i di Karibe di Sòftbòl na diferente pais, e.o. Repúblika Dominikana, Cuba, Hondúras, Costa Rica y Boneiru.
E satisfakshon di mas grandi pa Romoldo ta ku e ta wòrdu rekonosé komo un Instruktor di Picheo di Sòftbòl di alto nivel. Esaki ta wòrdu manifestá públikamente pa e Ex-Presidente di e Federashon di Sòftbòl di Sto. Domingo, Señor Freddy Vallego despues ku e ekipo maskulino di Sto. Domingo a bira kampion den e Kampionato Sentro Amerikano i di Karibe ku a tuma lugá na 1983 na Cartagena – Colombia.
-
Papiaments
Nòmber : Jan Adolf Boutmy
Fecha Nasementu : 10 desèmber 1930
Lugá : Ulanda
Deporte : Esgrima
A drenta salon di fama na 1995
Tabata na aña 1946 ku Jan a kuminsá dediká su mes ku seriedat na e ramo di deporte di esgrima . Su promé representashon pa Kòrsou tabata na aña 1948 na Aruba.
Na 1949 den un torneo na Guatemala, Jan a gana su promé Medaya di Oro den kompetensha di Sabel. Den e Weganan Sentro Amerikano i di Karibe di 1970, Jan a gana un total di 8 Medaya (4 Oro i 1 Plata i 3 bròns). Riba tereno nashonal Jan a gana 22 titulo den añanan 1951 pa 1974.
Komo esgrimista Jan a kompetí den e siguiente paisnan: Cuba; Guatemala; Venezuela; Mexico; U.S.A; Brasil;Colombia; Canada;Puerto Rico; Japon; Fransia; Jamaica; i Panamá.
Riba nivel atministrativo Jan tabata kofundador di De Musketiers na Kòrsou i Beau Geste na Aruba na 1950 . Na aña 1969 Jan tabata kofundador di Curacaose Scherm Bond i Arubaanse Scherm Bond i a fungi komo Presidente di Curaçaose Scherm Bond durante añanan 1985 i 1986.
Jan a okupá e puesto di Presidente di Nederlands Antilliaanse Scherm Bond for di 1978 te ku 1986. Tambe e tabata Vise-Presidente di Union de Esgrima Centro Americano i del Caribe for di 1983 te ku 1991.
Jan a bira Rèfri Internashonal den e Weganan Pan-Amerikano ku a tuma lugá na Chicago na aña 1959. Den su kalidat di Rèfri, Jan a bishita e.o: U.S.A.; Venezuela; Puerto Rico; Mexico; Colombia; Alemania,; Ulanda i Guadaloupe.
Jan a keda inkorporá den Direkshon Tékniko di Weganan Regional i Mundial for di 1972 te ku 1991. Jan a fungi komo Ofishal di e Weganan Pan-Amerikano na Mexico; na San Juan- Puerto Rico; na Caracas-Venezuela; na Indianapolis -U.S.A i na Habana- Cuba. Tambe Jan a fungi komo Ofishal den e Weganan Olímpiko di Munchen i di Los Angeles. Na 1993 Jan a keda eligí komo DEPORTISTA DI AÑA di Kòrsou.
Kada 4 aña e weganan ta kai bou di IOC
* Weganan Bolivariano
* Weganan Centro Amerika
* weganan Panamerikano
* Weganan Olimpiko
* Kampeonatonan ta kai bou di Federashon Lokal i
Intenrashonal esaki ta tuma lugá tur aña.
Jan Boutmy a diferente weganan internashonal
Bolivariano Games:
1973 Panama ,Panama – Representá FIE (International
Fencing Federation).
1989 Maracaibo, Venezuela – Direktor Tékniko
Weganan Na Sentro Amerikano
VIII 1959 Caracas, Venezuela – Competitor
IX 1962 Kingston,Jamaica – Competitor
X 1966 San Juan, Puerto – Competitor
XI 1970 Panama,Panama – Competitor
XII 1974 Mexico,Mexico – President of the Jury
XIII 1978 Medellin, Colombia – President of The Jury
XIV 1982 Havana, Cuba – D.T. (Directory Technique)
XV 1986 Havana, Cuba – D.T. (for the first timethe venue was
shared
(Dominican Republic) The fencing event tookplace in Cuba.
XVIII 1998 Maracaibo,Venezuela – President of the Jury
XXI 2010 Mayaquez, Puerto Rico – Member of Pan AmericanOlympians
Pan American Games
II 1969 Chicago,U.S.A. – Competitor
IV 1963 Sao Paulo, Brasil – Competitor
V 1967 Winnipeg, Canada – Competitor
VI 1971 Cali, Columbia – Competitor
VII 1975 Mexico,Mexico – President of the Jury
VII 1979 San Juan Puerto Rico – President of the Jury
IX 1983 Caracas,Venezuela – President of the Jury
X 1987 Indianapolis, U.S.A – President of the Jury
XI 1991 Havana, Cuba – President of the Jury
XIV 2001 Dominican,Republic – Formation of the Olympians Associations N.A.
Olympic Games:
XVII 1964 Tokyo,Japan – Competitor
XIX 1968 Mexico,Mexico – Competitor
XX 1972 Munich, Germany – President of the Jury
XXIII 1984 Los Angeles,U.S.A – President of the Jury
XXIV 1988 Seoul, South Korea – Fencing Coach for Aruba
XXV 1992 Barcelona.Spain – Invited Guest
XXVI 1996 Atlanta U.S.A – Director Fencing Info Desk
XXVIII 2004 Athens, Greece – Official
XXIX 2008 Beijing, China – Official
XXX 2012 London Great Britain ??
-
Papiaments
Nòmber : Edgardo “Dito” Jose Ravenstein
Fecha Nasementu : 27 ougùstùs 1949
Lugá : Kòrsou
Deporte : Vòlibòl
A drenta salon di fama na 1995
Na aña 1963 Edgardo (Dito) Ravenstein na edat di 14 aña a kuminsá su karera den e ramo di deporte di Vòlibòl den e ekipo di Nevada ku despues a bira Wescar. Na aña 1965 na edat di 16 aña Dito a keda selekshoná pa hunga pa e ekipo nashonal di Vòli di Kòrsou i di Antia Ulandes i a partisipá den kalidat di hungadó den tur Kampeonato Internashonal i na Weganan Regional te na aña 1981 ora ku e mester a retirá forsosamente pa motibu di leshon.
Dito a partisipá den e selekshon di Vòli di Antia Ulandes den 4 di e Weganan Sentro Amerikano i di Karibe, organisá den añanan 1966-1970-1974 i 1978. Tambe Dito a partisipá den 2 kampeonato di Vòlibòl organisá pa NORSECA pa añanan 1977 i 1981. Na 1971 Dito a keda kontratá pa hunga vòli “semi-profesional” na Puerto Rico den e ekipo di Caguas.
Despues di a regresá for di Puerto Rico, Dito a pasa pa e ekipo Kampeon di Sithoc, pa kual ekipo el a keda hunga te ku e fecha ku leshon a pone un fin na su briante karera di vòli. Dito a hunga vòli na e siguiente paisnan:
Puerto Rico, Panamá, Sürnam, Colombia, Mexico,, Santo Domingo ,U.S.A. i Aruba.
Dito tabata un tremendo hungadó durante hinter su karera ku un karakter i komportashon ehemplar tantu riba komo pafó di tereno di wega. Durante vários años Dito a fungi komo rèfri i tambe komo entrenadó di vòli den e ekipo femenino di Wescar. Na 1965 a risibí e alto distinshon, ora el a keda nombra komo MIEMBRO DI HONOR di Federashon di Vòlibòl Kòrsou.
-
Papiaments
Nòmber : Urnic Renfred “Randy” Wiel
Fecha Nasementu : 21 aprel 1951
Lugá : Kòrsou
Deporte : Basketbòl
A drenta salon di fama na 1995
Randy Wiel su logronan deportivo
1964-1967 Kampeon di natashon schoolslag 100 y 200
meter komo miembro di zwemvereniging
Sithoc bou di direkshon di Benny Leito
1967-1970 Kampeon di 100 200 meter den Atletismo
komo miembro di Atletiek-vereniging
Olympic bou di direkshon di Wendell Prince
y Anthony Minguel.
1968 Medaya di oro 100 y 200 meter den
Koninkrijksspelen (tene na Paramaribo )
1968-1970 Kampeon di 100 y 200 meter sprint komo
miembro di P.S.V (Politie Sport Vereniging)
den Kuerpo Polisial.
1968-69-70 Kampeon di Korsou den Basketbal komo
miembro di e team Olympic (St Thomas
College)
1971-1973 Kampeon di Aruba den Basketbal komo
miembro di e team RITZ
1972 Atleta di aña Na Aruba
1973-1974 Miembro di Basketbal team Beverly Hills
den Liga profesional di Caracas Venezuela.
1975-1979 Basketbal i Atletiek na Universidat di
North Carolina, saliendo 4 times ACC
Champions y 2x Finals di NCAA.
1979-1985 Basketbal profeshonal Amstelveen (Kinzo) y
Leiden (Elmex) na Hulanda.
1985-1993 Asistènt Basketbal coach wth Dean Smith
at the University of North Carolina.
1993 National NCAA Champion with the
University of North Carolina.
1991-1992 Dutch Olympic coach for the summer
Olympics in Barcelona
1993- Head coach at Univ of North Carolina in
Asheville N.C
1996 Coach of the year in the Big South
Conference
1996 2001 Named Head Coach for Middle Tennessee
State University
2004-2009 Named Head Basketball Coach for
Eiffeltowers in Holland
2005-2006 Nederlands Kampeon met Eiffeltowers, Den
Bosch
2007 Inducted in the Dutch Basketball Hall of
fame as the only person to win the
tournament as a Player in 1982 and as a
Coach in 2006
2007 Champions of the Nederlandse beker (Dutch
up finals)
2007 Nederlands kampioen met Eiffeltowers
Den Bosch voor de tweede keer.
2009 To present Named headcoach for Rotterdam
Basketball
-
Papiaments
Nòmber : Edmundo Eustaquio Confesor
Fecha Nasementu: 12 desèmber 1922
Lugá : Kòrsou
Deporte : Futbòl
Fayesé : Q.e.p.d.
Deportista/Dirigente Tékniko
A drenta salon di fama na 1994
Edmundo Eustaquio Confesor mihó konosí komo “SOL” su karera futbolístiko na skol bou di guia di Frater Fidelius.
Na aña 1941 el a forma parti di e Selekshon di Antia ku a partisipá den e Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na Costa Rica.
Sol a fungi komo Direktor Tékniko di e Selekshon di futbòl di Antia ku a gana Medaya di Oro den e Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na Jamaica.
Na 1962 Confesor ta haña e oferta pa fungi komo Entrenadó di futbòl di Cuba i di Puerto Rico. Sol a skohe pa Puerto Rico ku a presentá ku un oferta mas akseptabel.
Durante di 10 aña Confesor a yuda pa drecha e futbòl di Boneiru ku a yega na un nivel bastante alto i a logra un empate ku e Selekshon di Kòrsou den un torneo eliminatorio.
Na 1978 Sol a dirigí Selekshon Hubenil den e Weganan di Reino i a logra Medaya di Oro.
Na 1989 el a dirigí e selekshon Antiano di futbòl den Pre-Mundial. Tambe Sol a funshoná komo Komentarista Deportivo tantu na Z-86 komo na Radio Caribe for di 1976 te ku 1985.
Distinshon risibí:
– “Medaya di Oro Den Orden Di Oranje Nassau”
– Plaka di mérito otorgá pa Gobièrnu di Kòrsou
– C.S.F. AWARD pa su dedikashon pa mas di 25 añasirbiendo deporte.
– Plaka di mérito otorgá pa Radio Hoyer.
-
Papiaments
Nòmber : Rafaël Fernando ”Raffy” Jozefa
Fecha Nasementu : 1 mart 1950
Lugá : Aruba
Deporte : Beisbòl
A drenta salon di fama na 1994
Rafael Fernando Jozefa mihó konosí komo Raffy Jozefa a kuminsá su karera di beisbòl na Aruba den Little League di U.S. Keds.
Na aña 1967 el a subi pa Beisbòl Klase AA hungando pa e ekipo di Heineken di Aruba.
Su Promé aktuashon den representashon di Antia tabata na aña 1968 na Hulanda i Italia.
Na 1979 Raffy ta logra su promé tripel korona ku BBC Royal Skorpions. Kampeon di Kòrsou i Antia.
Den e aña ei Raffy ta kibra su mes record di homerun ku 16. Den 19 temporada di beisbòl na Kòrsou Raffy a sali Lider di bateo ( 9 biaha) Lider den homerun (8 biaha) Lider den kareda empuhá (11 biaha)
Raffy a forma parti di e Selekshon di Aruba for di 1967 te ku 1969.
Di esun di Kòrsou for di 1970 te ku 1988 i pa e selekshon di Antia Raffy a hunga for di 1967 te ku 1988.
Na Aruba na aña 1970 Raffy a wòrdu Selekshoná tantu pa forma parti di Selekshon di Beisbòl komo esun di vòlibòl. Finalmente el a opta pa keda ku beisbòl.
Distinshon risibí:
_ Plaka di mérito otorgá pa FEBEKO
_ Plaka di mérito otorgá pa Z-86
_ Plaka di mérito otorgá pa Radio Hoyer
_ Plaka di mérito otorgá pa BBC Sta .Rosa Indians
_ Plaka di mérito otorgá pa BBC Wild Cats
_ Plaka di mérito otorgá pa Royal Scorpions
-
Papiaments
Nòmber : Henry Prince
Fecha Nasementu : 16 òktober 1920
Lugá : Kòrsou
Deporte : Atletismo
Deportista/Dirigente Atministrativo
A drenta salon di fama na aña 1994.
Sr. Henry Prince den su hubentut a praktiká e ramo di deporte di atletismo i su espesialidat tabata Salto Largu.
Henry a kuminsá su karera komo Dirigente Deportivo for di 1948, tempu ku el a keda inkorporá den Direktiva di Asosiashon di Atletismo di Antia Ulandes.
Na aña 1952 Henry Prince a keda eligí den direktiva di federashon Antiano pa Edukashon Físika (N.A.B.L.O.) ku despues a bira Komité Olímpiko di Antia Ulandes (N.A.O.C.). Sr. Prince tabata Kofundador i Presidente di Curacaose Schiet Bond.
Na 1981 Sr. Prince a asumí e puesto di Presidente di Komité Olímpiko di Antia Ulandes, posishon ku el okupá te na aña 1993. Na 1981 Henry a keda eligí komo tesorero di e organisashon Deportivo di Weganan Sentro- Amerikano i di Karibe (ODECABE), puesto ku e ta okupá te ku e fecha di awe.
DISTINSHON RISIBI:
• “OFFICIER IN DE ORDE VAN ORANGE NASSAU”
• “OORLOGS HERINNERINGS KRUIS”
• “C.S.F. -AWARD” pa su dedikashon pa mas ku 25 aña sirbiendo deporte.
-
Papiaments
Nòmber : Jose Maria “Jo” Mathilda
Fecha Nasementu : 28 òktober 1921
Lugá : Kòrsou
Deporte : Futbòl
Deportista /Dirigente Atministrativo
A drenta salon di fama 1992
Jose Maria Mathilda mihó konosí komo Djo Mathilda tata natural di 3 yu’i (1 yui Hòmber in 2 yu’i muhé. Tata deportivo di mas ku 6000 hóben di Santa Maria su bario stima. “Ku awendia ta konsistí di hendenan di rònt Korsou ku a bin biba den e bario ku a krese masha tantu mes, manera e’la splika .Un siudadano ku rèspèt pa tur hende. Rèspèt pa grandi i chikí. Komo rekonosimentu pa su gran trabou su Mahestat La Reina a kondekor’é ku medaya di oro den Orde di Oranje na 1972.Pa su dedikashon na deporte di Futbol i hubentut di Korsou en general i komo miembro di direktiva di “Curacaose Voetbalbond” CVB en partikular, na 1967 a nombre’ Miembro di Honor di CVB. Esakinan ta dos rekonosementu di mérito for di un lista di mas ku 12 i ademas vários plaka di honor otorgá na e gran yu tera aki. Ku meresidamente a haña su lugá tambe den salon di fama di CSF (Curacaose Sport Federatie).
Ku orguyo e mes ta konta ku e la a nase, lanta i semper a biba den Santa Maria.”Trahando pa Formashon di Hubentut di Santa Maria, mi a traha pa hubentut di henter Korsou. Dedikando tempu na Hubentut, mi a yuda forma esnan ku a bin karga responsabilidat despues. I esei mi ta hasi te ainda, pero na otro manera “.
Na 1937 un chabalitu di apénas 13 aña, ku su amiguitunan, a lanta un di Futbol den Santa Maria. Un Santa Maria muchu mas chikitu ku awendia. E hobensitu di e tempu ei, “Jo Mathilda” tabata kòrda ku e fecha kla te dia djawe: 11 yanüari 1937. E klup su nòmber DTS, Door Trainen Sterk’. Nan a afiliá mesora na CVB i a kuminsá hunga den Kompetitie .
E hobensitu “Jo Mathilda” a bira miembro di direktiva i asta Presidente di DTS ora e tabatin apénas 15 aña di edat . Tabata un smak pa mira un presidente hobensitu na karson kòrtiku ta dirigí reunion di miembronan di direktiva di basta mas edat kuné.
Anto na òrdu.
“Pero tabatin rèspèt” Tabata tempu di guera i e hóbennan mester a bai den “dienst”. “Hungadónan di DST no tabata haña ferlòf di nan superiornan pa partisipá na weganan di kampeonato . E superiornan tabata di otro ekipo (SUBT). Resultado: DST a Sali for di CVB (bònt) legumai kompetitie” i disidí di sigui hunga bala djis pa smak.
20 yüni 1948 e hóbennan di DST huntu ku hungadónan di VELOX (pa Velosidat) di Mahuma a Sali riba baiskel pa Westpunt un djasabra mèrdia Aya nan a drumi na playa pa lanta su manisé bon tempran bai Wacawa ku baiskel, topa un guia ku a subi Seri Jose Maria Mathilda mihó konosí komo Djo Mathilda tata natural di 3 yu’i (1 yu’i Hòmber in 2 yu’i muhé. Tata deportivo di mas ku 6000 hóben di Santa Maria su bario stima. “Ku awendia ta konsistí di hendenan di rònt Korsou ku a bin biba den e bario ku a krese masha tantu mes, manera ela splikabo siudadano ku rèspèt pa tur hende. Rèspèt pa grandi i chikí. Komo rekonisimentu pa su gran trabou su Mahestat La Reina a kondekor’é ku medaya di oro den Orde di Oranje na 1972.Pa su dedikashon na deporte di Futbol i hubentut di Korsou en general i komo miembro di direktiva di “Curacaose Voetbalbond” CVB en partikular, na 1967 a nombr’é’ Miembro di Honor di CVB. Esakinan ta dos rekonosementu di mérito for di un lista di mas ku 12 i ademas vários plaka di honor otorgá na e gran yu tera aki. Ku meresidamente a haña su lugá tambe den salon di fama di CSF (Curacaose Spòrt Federatie).
SU DESEO DI MAS GRANDI
– Mas koperashon ku nos hóbennan:
Di komersio por ehèmpel. Tin ku ta yuda, pero por mihó Yuda nos hóbennan.
Si no hasi algu pa nan, kiko lo para di nan aki poko dia? Yuda nos lidernan ku ta pone nan mes disponibel pa yuda nos hubentut.
Mas lider ku smak pa dediká na nos hubentut.
Gobièrnu so no por hasi tur kos. Nos tur mester duna un man. Laga kada ken yuda kaminda i manera e por. Kumpli ke debernan di klup manera por ehèmpel pagamentu di kontribushon.
Rekonosé esfuerso i trabou di oro.
Duna Cesar loke ta di Cesar i koperá na bienestar di nos pais.
Tambe e ta fundadó i Promé Presidente di e klup di futbòl VESTA.
VESTA (Vriendschap Eendracht Sterken Tegen Alles) tabata e di 13 klup di Futbol ku a lanta den Sta. Maria entre yanüari 1937 i yanüari 1948. Tur klup tabata lanta kibra . P’esei e hóben fundadonan riba seri’ Kristof a hasi un promesa solem pa lucha ku alma i kurpa pa keda huntu i mustra ku V.E.S.T.A. a bini pa keda.
I nan a kumpli ku Jose Mathilda na kabes 45 aña largu ela dirigí V.E.S.T.A. òf pa ripití su palabranan. “Jo Mathilda a sirbi su klup komo presidente.
Komo lider konsiente , dia el a pasa presidensia pa Sr. Millis M.A. Prens,i pa sigurá kontinuidat den direktiva, el a a aseptá puesto di promé sekretario.
Un dirigente ku tabata hasi tur kos pa su klup. No effort too big, no job too small” Tur kos e tabata hasi . Skirbi karta , tene lugá na ordu, kumpli ku mil i un detaye pa V.E.S.T.A. , anto ainda sobra tempu pa O.R.F.I.C. (durante 50 aña) CVB 1959-1967).
Ademas e ta un di e mihó futbolistanan ku Sta. Maria a konosé entre 1937 i 1960.
Djo Mathilda a forma parti di e selekshon di futbòl di Kòrsou ku a gana medaya di bròns den e di V weganan Sentro Amerikano i di Karibe di Barranquilla Colombia, na aña 1946. Tambe el a forma parti di e selekshon di futbòl di Kòrsou ku a partisipá den e di VIII kampeonato Sentro Amerikano i di Karibe ku a tuma lugá na Kòrsou na aña 1957.
Riba nivel internashonal Djo Mathilda a representá CVB komo delegado den e dos Kampeonato Norte, Sentro Amerikano i di Karibe di futbòl ku a tuma lugá na 1965 na Guatemala.
Su satisfakshon di mas grandi?
“..ku 99% di e hóbennan ku a pasa den mi man awe ta hende disiplina. Ounke mi a ta severo ku nan, nan ta apresiá . Nan ta blo puntra si mi ta bini bek Mi ta bisa No!
Boso tin un bon direktiva. Mi por pasa keiru kuminda. Si mester di konseho mi t’ei. Pero pa traha manera ántes No! Awor ta tempu pa otronan sigui.
Mi ta kontentu di por a traha pa mi bario Santa Maria. Asina mi a traha pa mi isla Korsou tambe!
Mi ta kontentu di or a traha pa hubentut. Asina mi por a kontribuí na eduká nos futuro generashon.
Distinshon risibí:
_ Miembro honorario di Curaçaose Voetbal Bònt
_ “Medaya di Oro Den Orde di Oranje Nassau”.
_ C.S.F. AWARD pa su dedikashon di mas ku 25 aña sirbiendo deporte.
_ Presidente Honorario di S.V. VESTA
_ Plaka “Mihó Lider di aña 1989 “otorgá pa ORFIK.
ku nan I te na laira aya ku salida di solo den bunita naturalesa di nos isla nan ta yam’é Vesta.
Djo Mathilda a forma parti di e selekshon di futbòl di Kòrsou ku a gana medaya di bròns den e di V weganan Sentro Amerikano i di Karibe di Barranquilla Colombia, na aña 1946. Tambe el a forma parti di e selekshon di futbòl di Kòrsou ku a partisipá den e di VIII kampeonato Sentro Amerikano i di Karibe ku a tuma lugá na Kòrsou na aña 1957.
Riba nivel internashonal Djo Mathilda a representá CVB komo delegado den e dos Kampeonato Norte, Sentro Amerikano i di Karibe di futbòl ku a tuma lugá na 1965 na Guatemala.
-
Papiaments
Naam: Marcel Jose Betrian
Geboortedatum: 26 april 1928
Locatie: Curaçao
Sport: Gewichtheffen, Atleet/Technisch Manager
Hij werd in 1992 opgenomen in de Fame Hall of Fame.
Marcel Jose Betrian begon op 16-jarige leeftijd met gewichtheffen.
Hij is medeoprichter van de Curaçaose en Antilliaanse Gewichthefbonden.
Bij verschillende kampioenschappen, de Centraal-Amerikaanse en Caribische Pan-Amerikaanse en Wereldkampioenschappen, was Marcel coach van de Antilliaanse delegatie en internationaal scheidsrechter.
Marcel was 8 jaar lid van de raad van bestuur van het Antilliaans Olympisch Comité. Als coach van het nationale team van Curaçao en de Antillen heeft Marcel verschillende kampioenen voortgebracht, zowel op lokaal niveau, Antilliaans, Midden-Amerikaans en Caribisch, Pan-Amerikaans en een wereldrecord in de pers, gevestigd door Jossy Flores in São Paulo-Brazilië in 1963.
Vorig jaar werd Marcel 42 jaar actief in de sport.
Bezette functies:
– Coach van Curaçao en de Antillen van 1974 tot 1975
– Lid van de Technische Commissie van de American Caribbean Center Decoration van
Gewichtheffen van 1959 tot 1974.
– Coach van het Nederlandse Gewichthefteam van 1977 tot 1983.
– Lid van de Technische Commissie van de Nederlandse Gewichthefbond van
Gewichtheffen van 1977 tot 1983.
– Lid van de Regelcommissie van de Nederlandse Gewichthefbond van
1977-1983.
-
Nòmber : Enith Brigitha
Fecha Nasementu : 15 aprel 1955
Lugá : Kòrsou
Deporte : Natashon
A drenta salon di fama na 1992
Enith Brigitha na edat di 9 aña a kuminsá práktika e ramo di deporte landamentu. Na edat di 12 aña el a representá Kòrsou ku éksito den kompetensha di landamentu den Weganan di Reino, konkistando medaya di plata..
Ku su 15 aña Enith ta gana medaya di oro pa Kòrsou den Weganan di Reino di 1970.
Na 1971 Enith ta gana su promé medaya di oro pa Ulanda den kompetensha entre Ulanda i Alemania na Keulen-Alemania. Den klasifikashon final di e di XX Weganan Olímpiko di 1973 na Münich, Alemania Enith ta figura entre e 8 mihó landadónan femenino di mundu.
Enith a gana 2 medaya di plata i 2 di bròns pa Ulanda den e promé Kampeonato Mundial di landamentu di 1973 na Bélgrado-Checoslvakia. Den e XXI Weganan Olímpiko di 1976 na Montreal-Canada, Entih a kompetí pa Ulanda, ganando 2 medaya di bròns.
Distinshon risibí:
_ Deportista Femenino di aña 1973 nombrá pa Asosiashon di Kronistanan Deportivo di Ulanda.
_ Deportista Femenino di aña 1975 nombrá pa Asosiashon di kronistanan Deportivo di Ulanda.
_ Miembro honorario di Nederlandse Zwembond
_ Miembro honorario di klup di landamentu “Het IJ”
_ “Ridder Den Orden Di Oranje Nassau”
-
Nòmber : Pedro Odulio Willems
Fecha Nasementu : 29 aprel 1916
Lugá : Kòrsou
Deporte : Futbol (Rèfri di FiFa )
Dirigente Atministrativo
Fayesé : 29 novèmber 2002
A drenta Salon Fama na aña 1989
Pedro Odulio Willems , mihó konosí komo Doe Willems a okupá vários puesto den direktiva di Federashon di Futbòl di Kòrsou (C.B.V.) Primeramente e tabata Direktor di kampeonato i luego tesorero di e Federashon. Doe tabata e fundador di e klup”Hercules” den dékada 20.
Den kura di misa di Sta. Famia doe huntu ku su amigunan, e.o. Papachi Riguad,Joki van Utrecht Jose Pinedo (ruman di Checu Pinedo) i George Curiel tabata práktika i e pues “Hercules” a bira miembro di CVB.
Dia 09-02-1945 Doe a drenta Direktiva di CVB komo miembro di dia 06-12-1945. Doe a bira lider di kampionato i dia 31-01-1946 Doe a bira promé sekretario i lider di kampeonato di CVB.
Doe a resultá no solamente un bon tesorero, pero tambe tabata un bon organisadó di e kampeonato sinku esaki tabata pèrdè atrakshon di e públiko i tabata enkargá ku sakamentu tur siman di e órgano ofisial di CVB.
Despues di 13 aña den direktiva di CVB, ku fundashon di NAVU dia 05-09-1958.
Tambe Doe tabata tesorero di Nederlands Antilliaanse Bond voor Lichamelijke Opvoeding (NABLO) ku despues a splits den N.A.O.C., Stichting Zwembad Curaçao
Doe tabata e promé tesorero di Nederlands Antilliaanse Voetbal Unie (N.A.V.U) i tambe tabata forma parti di Direktiva di Stichting Sporttereinen Brievengat.
Doe a keda enkargá ku e propiedat ku tabata Stadion Mundu Nobo, Stadion di Rif regalo di Shell Curacao. Di 1979 te ku 1988. Doe tabata sekretario di e fundashon i SporttereinenBrievengat i Suffisant (donashon Shell).
Pa tur su trabou dediká na deporte na Korsou .
Doe a risibí e kondekorashonnan .
DOE WILLEMS
Kondekorashon risibí
1963 Miembro Honorario di CVB
1964 Bondsridder di KNVB
1964 Ridder den Orde di Oranje Nassau.
1977 Offisier den Orde Nassau
1988 Miembro Honorario di Navu
!989 Miembro Honorario di NAOC
Riba nivel Internashonal Doe a okupá e puesto di Tesorero di Confederación Centroamericano y del Caribe de Futbòl (CONCACAF).
-
<h3> Papiaments </h3>
Nòmber : Walter Jose Maria Antonio van Rosberg
Fecha Nasementu: 5 òktober 1921
Lugá : Kòrsou
Deporte : Futbòl
Fayesé : Q.e.p.d.
A drenta salon di fama na 1989
Walter Jose Maria van Rosberg, a destaká komo un di nos mehor Rèfrinan di Futbòl i a okupá e puesto di dirigente atministrativo den vários Organisashon Deportivo den nos pais. Den su Hubentut Walter tabata kiper den “Hercules” di 1936 pa 1940 i 1941 pa 1943 Walter tabata kiper di e tim di Schutterman stashoná na Habaai.
Na aña 1939 Walter a bira rèfri di CVB i na 1941 el a flùit su promé wega den A-klasse e tempu ei divishon mayó i a kontinuá te na 15-06-69. Dia 6 -12-1945 Walter a bira miembro di Direktiva di CVB. Na aña 1946 Walter a bai Hulanda ku e promé delegashon DI FUTBOL Antiano ku a bishita Hulanda komo kabes(lider) di tal delegashon.
Di aña 1946 te 1960 Walter tabata Visepresidente di CVB. Dia 19-01-48 Walter ta bira tambe Visepresidente di Asosiashon di Rèfri di CVB(CVBS). Na aña 1951 Walter a bira Rèfri di FIFA i na 1954 a risibí su FiFA badge. For di aña 1960 te 1971 Walter tabta presidente di CVB. Na aña1962 Walter tabata presidente di CVB. Na 1962 Walter a haña kondekorashon komo in de Orde van Oranje Nassau. Dia 01-03-1968 Sr. van Rosberg a risibí FIFA’s Referee Special Award. Den Reunion General di CVB dia 24-09-1971 Sr. Van Rosberg a bira miembro honorario di CVB. Na 1971 Sr. Van Rosberg a keda nombra tambe komo miembro Honorario di CVBS (Curacaosche Bond Voetbal Scheidsrechter), Curaçaose Voetbal Bònt, Nederlands Antilliaanse Voetbal Unie.
Dia 10-09-1972 Sr. Van Rosberg ta keda elihí komo presidente di NAVU na lugá di Sr. M. Maduro. Ku a retirá. Di 1972 te 1986 Sr. van Rosberg tabata tambe visepresidente di NAOC.
Dia 18-04-1975 Sr. van Rosberg a risibí un plaka di mérito di Gobièrnu Insular di
Korsou.
Na aña 1978 Sr. van Rosberg a keda promové komo officier den Orde van Oranje Nassau.
Dia 03-02-1985 Sr.van Rosberg a risibí Olympic Order di plata di Komité Olímpiko Internashonal.
Dia 10-02-1988 Sr. van Rosberg ta keda kondekorá komo miembro honorario di NAOC i dia 04-11-1988 Sr. van Rosberg ta keda nombra komo miembro honorario di NAVU.
Durante e periodo ku Sr. W van Rosberg tabata dirigí wega di Futbol e tabata ser konsiderá komo mihó rèfri ku Korsou tabatin.
Walter a sigui un kurso di instruktor di Rèfri na Suisa i komo rèfri e tabata tin vários aktuashon tantu riba nivel lokal komo internashonal.
WALTER VAN ROSBERG
Miembro Honorario di Nederlands Antilliaanse Voetbal Unie
Miembro Honorario di Nederlands Antilliaans Olympisch Comite
Olympisch Order in Silver otorgá pa Komité Olímpiko Internashonal.
1978 Officier den ORDE VAN ORANJE NASSAU.
1962 Ridder in de Orde van Oranje Nassau .
01-03-1968 FIFA referee Special Award
Miembro Honor di CVB
24-09-1971 Miembro Honorario di Curaçaose Voetbal Bònt
1971 Presidente di Honor CBVS.
18-04-1975 Plaka Meritorio di Gobiernu di Korsou komo rekonosimentu durante 25 aña na bienestar d i korsou komi dirigente deportivo.
03-02-1984 Olympic Order di Plata
1946-1960 Vise Presidente di CVB
1960 1971 Presidente di CVB
1959-1971 Vise presidente di NAVU
1971 -1988 Presidente di NAVU
Despues Walter a okupá e puesto di Vice Presidènt di Nederlands Antilliaans Olympisch Comite i Curaçaose Sport Federatie.
Aktualmente Walter ta miembro di Board òf Appeal di F.I.F.A.
-
Papiaments:
Nòmber : Guillermo Crescensio Pardo
Fecha Nasementu : 14 sèptèmber 1920
Lugá : Kòrsou
Deporte : Futbòl
Fayesé : 15 mart 1996
A drenta salon di fama na 1989
Guillermo Cresensio Pardo, mehor konosí komo Guillermito, Guillermito ku su 13 aña a kuminsá hunga futbòl den e ekipo hubenil di RKSV Jong Holland i for di e tempu ei nunka a bandoná fila di e ekipo aki.
Ku su 15 aña Guillermito ta pasa pa e promé onsena di e ekipo aki sin ku e tabata tin mester di hunga promé den segundo team manera tabata normal pa e otro hungadónan. E aktuashon sobresaliente di Guillermito den ramo di e deporte aki a pone ku e futbolista aki ku apénas 15 aña ta debutá na 1935 den Selekshon Nashonal di Kòrsou. Debí na su talento, su habilidat den dominio di e bala i su pasonan a la perfekshoná, e futbolista aki ta mantené su posishon den Selekshon Nashonal di Kòrsou te ku aña 1944.
Guillermito tabata tin aktuashon ku Selekshon di Kòrsou na Costa Rica i Venezuela. Na tur e dos paísnan aki Guillermito tabata tin un aktuashon sobresaliente i a risibí oferta di kontrakt. Tambe Guillermito a entrená bou di guia di e brasilero Pedro Da Cunha pa despues sirbi komo asistente. Guillermito a bishita Hondúras na 1957 ku Selekshon di Kòrsou den e funshon aki.
Sin duda nos mester konsiderá Guillermito Pardo komo un di nos pilarnan grandi den futbòl den tur tempu.
-
Papiaments:
Nòmber : Guillaume Samuel Hamson “Sam Buntin”
Fecha Nasementu : 1 òktober 1925
Lugá : Repúblika Dominikana
Deporte : Sòftbòl
A drenta salon di fama 1987
Sam na edat di 6 aña a muda for di Rep. Dominikana pa Aruba i na 1950 Sam a bini Kòrsou pa traha pa CPIM ku despues a bira SHELL.
Su karera deportivo a kuminsá na Aruba na edat di 14 aña tempu ku el a kuminsá bati bala pa algun dama di B.G. ku tabata hunga sòftbòl di rekreashon.
Kasi mesun tempu algun amigu na Aruba, Ruben Phillips, Big Jim i Ramon huntu ku Sam a lanta un tim di baseball Baly-Ruth di kual e tabata manager, Baly -Ruth a gana tur wega i kampeonato di nan tèmpo.
Na 1950 Sam a bini Kòrsou.
Mesora el a buska kontakto ku klupnan lokal i a djòin Unídos, un tim di Penstraat kaminda el a bai biba.
Manager di Unídos tabata Aston Gumbs.
No a tarda muchu ku Sam a wòrdu nombra manager di Unídos.
Unídos no tabata un ekipo fuerte , pero e tabata konosí pa su motivashon.
Sam tabata catcher i 4 bate.
Den Unídos Sam huntu ku Aston Gums a kuminsá ku Unídos Jr. , un klup ku a produsí hopi super estrea.
Di Unídos Sam a kambia pa Bolívar ku despues a bira Amstel pa manager e klup aki.
Di Bolívar Sam a sigui pa Victory ku awe ta Royal Scorpions i tambe for di baseball.
Sam su karera di Sòftbòl a kuminsá mes momentu ku el a yega Kòrsou na 1950.
Huntu ku Aston Gumbs el a kuminsá ku Sòftbòl klup Unídos ku a dura te ku 1957 ora ku Sòftbòl a terminá na Kòrsou pa motibu di pleitu entre un klup i Federashon.
Den e tempu ei Sam su estreanan tabata Rubia Hoek, Altagrasia Gittes, Amelia Riem i Ofelina Gumbs ruman di Aston Gumbs.
Na 1962 Sam a drenta Sòftbòl atrobe ora ku Celfried Homoet a buska su ayudo pa train un tim di sòftbòl di algun hobensita. For di e momentu ei Sam su kas tabata tereno di sòftbòl.
Na 1968 Sam su tim Rising Trotters ta sali sub-kampion i di 1970 te ku 1974 kampeon di Kòrsou. Den mesun tempu nan a sali tambe kampeon di Antia.
Riba tereno di aktividat hubenil Sam, huntu ku Juancho Josefina i Boy Jansen a kuminsá ku un liga Stimulans ku a traha mayoria di e hungadónan di aktualidat.
E liga aki a hunga 15 aña i Sam su klup Rising Trotters a gana e kampeonato aki 10 biaha.
Riba tereno internashonal durante su karera Sam a risibí vários rekonosementu entrenan:
Na 1975 Miembro meritorio di C.S.B.
Na 1976 Kodekor tékniko di aña
Na 1977 Tékniko sobresaliente di C.S.B.
Na 1982 Ere-medaille in goud di La Reina Juliana
Sam durante su karera deportivo a distinguí su mes pa su forma korekto ku e ta trata su hungadónan i direktiva. Sam no ta huma ni bebe!!!!!!!!!!!!!
Na e momento aki Sam ta yuda direktiva den e parti tékniko i organisashon manera , marka vèlt, drecha bar i drecha material. Sam ta un persona masha honesto i leal , i tambe Sam ta miembro di e kuerpo di umpire ku a hasi 25 aña.
-
Papiaments:
Nòmber: Hector Publio Curiel
Fecha Nasementu: 2 Novèmber 1936
Lugá: Kòrsou
Deporte: Peso
A drenta salon di fama na 1987
Na edat di 16 aña Hector a kuminsá su karera deportivo komo bòksdó i a bringa kuater pelea komo amatùr, kual peleanan el a gana. Esaki a tuma lugá den añanan 1953 / 1954.
1955 : Den e aña aki Hector a kuminsá práktika e deporte di Peso i despues di dos luna
a sa di bira kampeon di Kòrsou i Antia den e kategoria Bantam (56kg).
1956 : Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam.
1957 : Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam
1958 : Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria BantamNr. 9 den 18 partisipante na
Kampeonato Mundial na Stockholm, Suesia.
1959 : Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam. Ganadó medaya di plata den
VIII Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na Caracas, Venezuela.Nr. 4 na
Weganan Panamerikano na Chicago, Merka.Durante e Weganan aki Hector a sa
di pone marka Panamerikano den e modalidat di Clean & Jerk, kual marka a
keda pará pa 12 aña
1960 : Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam.Ganando medaya di oro den
e Kampeonato Sentro Amerikano i di Karibe di Peso na Caracas, Venezuela. Nr.
10 den 24 partisipante durante Olimpiada Mundial na Roma, Italia.
1961: Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam. Ganadó medaya di oro den II
Kampeonato Sentro Amerikano i di Karibe di Peso na San Juan, Puerto Rico.
1962: Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam.
Ganadó medaya di bròns den IX Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na
Kingston , Jamaica.
1963 : Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam. Ganando medaya di Plata
durante IV Weganan Panamerikano na Sao Paolo,Brazil. Ganadó medaya di oro
durante torneo internashonal na St. Domingo .
1964: Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Bantam. Ganando medaya di oro
durante interkambio internashonal Kòrsou Sto. Domingo na Sto. Domingo.
Nr. 18 den 28 partisipante durante Olimpiada na Tokio
Hapon.
1965: Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Peso Pluma (60kg).
Ganando medaya di oro durante ASU week na Aruba.
Ganando medaya di plata den III Kampeonato Sentro
Amerikano i di Karibe na George Town , Guyana.
1966: Nr. 4 na X Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na San uan, Puerto Rico
Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Peso Pluma.
1967: Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Peso Pluma
Ganando medaya di oro durante torneo internashonal 4
Sentenario na Caracas, Venezuela
1968: Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Peso PlumaGanando medaya di plata
den torneo internashonal III Lustro Cur. Gewichtheffers Bònt na Kòrsou.
1969: Nr. 4 durante Torneo Las Amérika na Mayaguez, Puerto Rico Kampeon di Kòrsou
i Antia den kategoria Peso Pluma.
1970: Kampeon i Kòrsou i Antia den kategoria Peso Pluma. Ganando medaya di bròns
durante XI Weganan Sentro Amerikano aki.Karibe na Panamá. Hector a gana 4
medaya durante e Weganan aki.
Pa promé bes den historia di peso medaya a wòrdu otorgá pa e diverso modalidatnan (Press, Snatch, Clean & Jerk i Total).
Nr. 7 den 16 partisipante durante kampeonato Mundial na Ohio, Merka.
1971-1974 Kampeon di Kòrsou i Antia den kategoria Peso Pluma.
1974 : Hector partisipá na XII Weganan Sentro Amerikano i di Karibe na Santo
Domingo.
1975 : Despues di tabata Kampeon di Kòrsou i di Antia den kategoria Bantam i Peso
Pluma (20 aña) i partisipando na diverso Torneo Internashonal, Kampeonato
Regional, Kampeonato Mundial, Weganan Sentro Amerikano i di Karibe,
Weganan Panamerikano
i Olimpiada Mundial,Hector ta retirá i ta tuma enkargo komo entrenadó di
Selekshon Nashonal di Peso, kual funshon e a okupá te
1984 Hector ta partisipá na un kurso di entrenadó i Wes na Caracas
Venezuela.Hector ta ser kondekorá ku kondekorashon di La Reina
Ere-medalle in Goud pa su méritonan riba tereno deportivo.
1976 : Hector ta kursa estudio pa entrenadó di Peso na Mexico bou di ouspisio di
Olímpiko Solidarity.
1978 : Riba ouspisio di Olympic Solidarity Hector ta bolbe tuma parti na un kurso di
entrenadó di Peso na Mexico, kual kurso e ta kaba ku éksito. Mester menshoná
ku e rekòrtnan ku Hector a pone den e kategorianan ku e a tuma parti te ainda no a ser kibra pa e pesistanan aktual.
-
Papiaments:
Nòmber : Julio Largion Rooi
Fecha Nasementu : 12 ougùstùs 1918
Lugá : Kòrsou
Fayesé : 2 aprel 2004
Deporte : Atletismo, Beisbòl, Futbòl, Bòkseo, i Dominó
A drenta salon fama na1987
Na edat di 14 aña Julio a kuminsá hunga bala den e ekipo ku yama Argentina Junior.
Ku 16 aña Julio a militá den Hilversum i ku su 17 aña Julio a bira miembro di Curacaose Voetbal Bond, komo miembro di e klup Volharding ku tabata hunga den A-klasse.
Na mesun edat di 17 aña Julio a kuminsá práktika deportenan di Atletismo i Bòkseo den Villa Maria i alabes e tabata hunga beisbòl den Deportivo Venezuela.
Na aña 1938 Julio a efektuá su promé pelea den peso pisa ku 184 liber i a pèrdè pa téknika nòkout den di 4 asalto di mi kontrinkante ku tabata pisa 234 liber.
Dos luna despues den su pelea di revancha, Julio a gana di mes un forma den di 3 asalto.
Tur Julio se demas peleanan tabata eksibishon komo ta Julio ku Chababa so tabatin den e peso aki na Kòrsou.
Riba tereno di futbòl Julio a sigui desaroyá su talentonan i den aña 1940 i 1941 Julio a partisipá den selekshon di Curacaose Voetbal Bond.
Entretantu su aktuashon den atletismo tabata hopi eksitoso, tabatin un temporada ku Julio tabata karga 5 rekòrt: Kogel, Disko, Sper, Salto alto i Vijfkamp.
Na aña 1944 Julio a forma parti di un delegashon ku a biaha pa Caracas i tuma parti den algun evenementu di atletismo. Aya Julio a kibra dos di su rekòrt ku tabata kogel i salto alto.
Aña 1946 Julio a biaha pa Hulanda pa partisipá den e kampeonato Hulandes di atletismo.
Promé ku e kampeonato mes tuma lugá Julio a partisipá na diferente torneonan di fogeo na diferente suidat manera ;Den Haag, Dordrecht, Rotterdam, Leiden, i Hoorn.
Den e toreneonan di fogeo Julio a logra hopi éksito pero den e weganan ofisial si kos a kambia un poko ya komo aki Julio mester a enfrentá e mehor atletanan di Hulanda.
Na 1946 Julio a partisipá na e Weganan Sentro Amerikano i di Karibe ku a tuma lugá na Baranquilla, Colombia, na unda Julio a logra un di 6 puesto riba sper.
Na final di su eksitoso karera komo atleta den e ramonan di atletismo, beisbòl , futbòl, bòkseo Julio a kuminsá traha tambe komo dirigente tantu tékniko, atministrativo i komo umpire den beisbòl i rèfri i den bòkseo profeshonal.
Julio a biaha na vários okashon komo dirigente ku diferente selekshon i a bishita diferente pais den nos region.
Na final di su karera komo dirigente den beisbòl Julio a fungi komo manager di Santa Rosa Indians i manager di e selekshon di beisbòl di Kòrsou.
Aktualmente Julio ta partisipando den e deporte di dominó den e federashon di Kòrsou komo un di e mehornan, tantu riba nivel nashonal komo internashonal.
Julio ta presidente di e klup di dominó Los Veterano presidente di e federashon Antiano di dominó i miembro di direktiva di e federashon internashonal di dominó.
Esaki pues ta un historia deportivo di sr.Julio Rooi ku ta wòrdu konsiderá un di nos mehor atleta all–a-round ku Kòrsou a produsí.
-
Papiaments:
Nòmber: Isaias Samuel “Iyo” Pimentel
Fecha Nasementu: 16 di febrüari 1933
Lugá: Kòrsou
Deporte: Tènis
A drenta salon di fama 1986
Iyo ta un tenista yu di Kòrsou ku den añanan 50 pa 60 a optené fama mundial riba kancha di tènis.
Iyo a bira interesá den e deporte aki dor ku diariamente e tabata mira hende práktika e deporte aki riba kanchanan di CSC bieu na Skalo. E mes a traha un raket di palu i ku esaki e tabata hunga, te ku un dia un hende a regal’é su promé raket di bèrdat. Ku 13 aña Iyo a disidí di inskribí su mes den kampionato hubenil, kual el a gana. Na edat di 15 aña Iyo a bira kampion senior di dòbel huntu ku su ruman Ramon. Ku 16 aña Iyo a optené e kampionato maximo di Kòrsou esta kabayero single.
Iyo a mantené e titulo aki pa 3 aña konsekutivo. Riba invitashon di Venezuela Iyo a bai hunga un torneo ayanan i el a sabi di gana e kampion Venezolano i a disidí na keda Venezuela. Bou di bandera Venezolano ku edat di 17 aña Iyo a partisipá na weganan Sentro Amérika y del Caribe den kual el a sabi di gana medaya di bròns. Na aña 1953 Iyo a gana e kampionato máksimo di Venezuela kual ta un titulo ku el a mantené 13 aña largu.
Na aña 1961 y 1965 Iyo a partisipá na weganan Bolivariano y a bira kampion den tur e dos evenementonan aki. Bou di bandera Venezolano Iyo a partisipá den hopi torneo internashonal entre kual Oranje Bowl den kual el a penetrá te den final di dòbel. Den kampionato Sur-America na 1958 den e partido di final despues di bentaha di dos set Iyo a kibra su rudia i despues di un operashon Iyo mester a keda inaktivo pa 2 aña. Den su karera tenistiko Iyo a partisipá den tur torneo ku ta partisipá na e Grandslam manera Oustraliano Open, Wimbledon, Flushing Meadows y Fench Open i semper el a wòrdu pone den e main draw. Den total Iyo a hunga 8 torneo di wimbledon y na aña 1961 el penetrá te den kuart final y tabatin e honor di hunga riba Center Court na Wimbledon loke ta pa mayoria di tennista un soño. Iyo ta konsiderá aña 1961 komo su GRAN aña den tènis.
E aña ei el a pertenesé na e promé 10 hungadónan riba ranking mundial. Na aña 1965 e tabata e último aña ku Iyo a partisipá den e GRANSLAM i el a bolbe hunga riba center court na wimbledon, Su siguiente aña el a hunga su último Davis Cup pa Venezuela, un torneo ku el a hunga 5 biaha total. Iyo su satisfakshon mas grandi riba tereno deportivo ta, di tabatin e honor di hunga riba center court na Wimbledon.
-
Papiaments:
Nòmber : Claudomiro (Clovis) Mauricio Lodewijks
Fecha Nasementu : 22 di Sèptèmber 1930
Lugá : Kòrsou
Deporte : Sòftbòl
A drenta salon di fama 1986
Clovis Lodewijks a nase 22 sèptèmber 1930 na Korsou.
Clovis na edat di 18 aña a kuminsá práktika e deporte di futbòl i a militá tantu den ekipo STACO (st. Albertus College) komo SITHOC (St. Thomas College)
Na edat di 18 aña Clovis a asumí e puesto di deportista i dirigente deportivo komo hungadó i dirigente di e ekipo di Futbol CENTRO DOMINGUITO.
Clovis a fungi komo presidente di e klup aki for di 1950 te ku 1965.
Na 1957 Clovis a keda inkorporá den direktiva di Curacaose Voetbal Bond i a okupá e puesto di segundo sekretario te ku 1963. Vários biaha Clovis a representá C.V.B. komo delegado durante eventonan Internashonal den eksterior. Na 1966 Clovis tabata kofundador di e ekipo di beisbòl Dominguito Sugar Kings ku awe ta karga e nòmber di WILD CATS/Banko di Caribe. For di 1958 te ku 1969 Clovis a okupá e puesto di presidente di e Komishon di Gobièrnu ( Sentral i Insular) ku tabata enkargá ku fomento di deporte pa ku e empleadonan i trahadónan di Gobièrnu.
Na 1966 Clovis a kuminsá dediká su mes na e deporte di Sòftbòl, den kual el a hasi karera internashonal. Durante di e aña ei Clovis a bira Presidente di e Federashon di Sòftbòl di Kòrsou i na 1968 e tabata kofundador i Presidente di e Federashon di Sòftbòl di Kòrsou i na 1968 e tabata kofundador i Presidente di e Federashon di Sòftbòl i Antia (NASOFE). Clovis a perkurá pa afiliashon di e ramo di deporte aki na organisashonnan Internashonal manera I.S.F. i Confederashon Sentro Amerikano i di Caribe di Sòftbòl.
Na 1986 durante di e 2o kampeonato Sentro Amerikano i di Caribe di Sòftbòl maskulino, Clovis a wòrdu elihí komo tesorero di e Confederashon aki. No a dura muchu largu ya ku e siguiente aña Clovis a bira Presidente di e Confederashon Centro Amerikano i di Caribe di Sòftbòl, puesto ku el okupante te ku 1979. Na 1969 Clovis tabata kofundador di Curacaose Sport Federatie i miembro di direktiva. Na 1971 Clovis a keda elihí komo Presidente di e Federashon aki te ku 1984. Clovis ta konosí komo un gran luchadó den deporte ,i a wòrdu hiba pa duna C.S.F. e rekonosimentu ku e tin awe. Pa yuda den formashon di dirigente atministrativo, tabata Clovis e tempu ei ku ayudo di Bestuurscollege, a manda buska sr. Gerard van Baarlen di Nederlandse Sport Federatie, pa duna kursonan di Bestuurskader na Kòrsou. Tabata bou di presidensia di Clovis ku Curacaose Sport Federatie a haña su propio ofisina na Mundu Nobo i ku Gobièrnu a pone personal na disposishon di e federashon aki. Clovis ta un ferviente fanátiko di kabai i pa esnan ku no ta na altura e señor aki a okupá e puesto di Presidente di Koningin Juliana Paardensport Vereniging for di 1969 te ku 1973.
Na 1971 Clovis a wòrdu elihí komo Vice- Presidente di e Federashon Internashonal di Softbol durante di un Congreso Mundial ku a tuma lugá na Montreal Canada.
For di e tempu ei Clovis a keda okupá e puesto aki te ku e fecha di awe.
Na vários okashon Clovis a representá e Federashon Internashonal na kompetensianan ofisial den e tarea Latino Amerikano.
For di 1973 te ku 1980 Clovis tabata miembro di direktiva di Komité Olímpiko di Antia Hulandes i a okupá e puesto di sekretario.
Na 1983 Clovis a bolbe wòrdu elihí den e direktiva di N.A.O.C.
Clovis ta tambe kofundador di e fundashon ku ta enkargá ku maneho di Sentro Deportivo Kòrsou, den kual direktiva e tabata for di 1974 te 1984.
Na 1984 Clovis a keda elihí pa aklamashon komo Presidente di Confederashon Panamerikano di Sòftbòl, ku na momento aki tin su sede na Kòrsou.
Clovis durante di su karera komo dirigente deportivo a risibí sin duda ta resaltá e hecho ku Clovis na 1981 a keda instalá den e Salon di Fama di e Federashon Internashonal di Sòftbòl kual tin sede na suidat Oklahoma U.S.A.
Na 1992 Clovis a risibí for di man di nos gobernador Dr. B. Leito e alto kondekorashon di Ridder in de Orde van Oranje Nassau, pa su trabou meritorio na bienestar di Kòrsou
BASEBALL : PACKERD-DEPORTIVO VENEZUELA I WILD CATS
Komo Dirigente Tékniko e tabata aktivo den e siguiente ramonan di deporte:
FUTBOL : CENTRO DOMINGUITO I SITHOC komo entrenadó
BASEBALL : PACKERD – WILD CATS komo Manager
Komo Dirigente Atministrativo el a okupá puesto den Direktiva di e siguiente klupnan i Fundashon na Kòrsou:
FUTBOL : S.V. CENTRO DOMINGUITO (Kofundador i Presidente)
BASEBALL : B.B.C. WILD CATS (Kofundador i Presidente)
SOFTBOL : S.B.C. COCA COLA-WILD CATS (Kofundador i Presidente)
HIPISMO : JULIANA PAARDENSPORT VERENIGING (Presidente)
FUNDASHON SENTRO DEPORTIVO KORSOU : (Kofundador i Sekretario)
Luego el a funshoná komo Presidente i miembro di Direktiva di e siguiente Organisashon Deportivo Nashonal i Internashonal.
CURAÇAOSE VOETBAl BOND: (2do Sekretario)
NEDERLANDS ANTILLIAANSE VOETBAL BOND: (Vokal)
CURAÇAOSE SOFTBALL BOND: (Presidente)
NEDERLANDS ANTILLIAANSE SOFTBALL FEDERATIE: (Presidente)
CURAÇAOSE BASEBALL ASSOCIATIE: (Visepresidente)
NEDERLANDS ANTILLIAANSE BASEBALL FEDERATIE: (Visepresidente)
CURAÇAOSE SPORT FEDERATIE: (Presidente)
NEDERLANDS ANTILLIAANS OLYMPISCH COMITE: (Sekretario)
CONFEDERACION CENTRO AMERICA Y DEL CARIBE DE SOFTBOL:
(Presidente)
CONFEDERACION PANAMERICANA DE SOFTBOL: (Presidente)
FEDERACION INTERNACIONAL DE SOFTBOL: (Primer Vice-Pres.)
ASOCIACION DE CONFEDERACIONES DEPORTIVAS PANAMERICANO(Tesorero)
DISTINKSHON DI MERITO PA SU LABOR DEPORTIVO:
* KONDEKORASHON ORDEN DE FRANCISCO DE MIRANDA 2da CLASE
* KONDEKORASHON ORDEN DE SAMANA VENEZUELA- ESTADO ARAGUA
* MIEMBRO HONORARIO DI CURAÇAOSE SOFTBALLBOND
* PRESIDENTE HONORARIO: DI CONFEDERACION CENTRO AMERICANO Y DEL CARIBE DE SOFTBOL
* MIEMBRO DI SALON DI FAMA DI FEDERASHON INTERNASHONAL DI SOFTBOL
* MIEMBRO DI SALON DI FAMA DI CURAÇAOSE SPORT FEDERATIE
* KONDEKORASHON A RIDDER IN DE ORDE VANORANJE NASSAU
* KONDEKORASHON MEDAYA DI ORO ORTOGA PA FEDERASHON DI SOFTBOL DI JAPON
* KONDEKORASHON BOTON DI ORO ORTOGA PACOMITE OLYMPIKO COLOMBIANO
* DISTINKSHON DI VARIOS FEDERASHON DI SOFTBOL DEN LATINO AMÉRIKA.
Aktualmente Sr. Lodewijks ta tabata den e siguiente klupnan i Organisashon:
BASEBALL : B.B.C. WILD CATS:(Visepresidente)
CURAÇAOSE SOFTBALL BOND:(Presidente)
NEDERLANDS ANTILLIAANSE SOFTBALL FEDERATIE: (Presidente)
CONFEDERACION PANAMERICANO DE SOFTBOL: (Presidente)
FEDERACION INTERNACIONAL DI SOFTBOL: (Primer Visepresidente)
CURAÇAOSE SPORT FEDERATIE: (Presidente)
ASOCIACION DE CONFEDERACIONES DEPORTIVAS PANAMERICANA:
(Visepresidente -ehekutivo)
-
Nòmber: Eduardo “Beto” Adriana
Fecha Nasementu: 9 di Yüli 1925
Lugá: Kòrsou
Fayesé: 10 aprel 1997
Deporte: Atletismo /Peso
A drenta salon di fama na 1986
Prestashon loke di Beto Adriana
1938: Diskubrí pa sr. Luis Marco, a kuminsá ku treinmentu di kurso físika (Atlas)
1939 – 1942: Futbolista den Sentro Sta. Rosa
1940 – 1942: Miembro di klup di Bòkseo Villa Maria (Dr. Hugenholtsz) Komo hubenil.
Hungadó, masahista i entrenadó di “sportclub Veedam”
A fungi komo masahista di selekshon hubenil di futbòl di Kòrsou.
ATLETISMO
Nashonal:
1942: Diskubrí pa defuntu Henrique Coffie.
1942: Kampeon hubenil den 100 m estafèt , pusha bala di heru 2o lugá : bula leu.
3er lugá bula haltu, tira sper
1943: Kampeon sr. 100m pusha bala di heru.
Miembro di ekipo kampeon di estafèt
Miembro di ekipo kampeon Kareda di Waaigat
1944: Kampeon di sr. pusha bala di heru
Miembro di ekipo kampeon di estafèt
Miembro di ekipo kampeon di “Vijfkamp” pa ekipo
1945: Kampeon sr. pusha bala di heru
Miembro di ekipo kampeon “Vijfkamp” pa ekipo
Miembro di ekipo kampeon di estafèt.
1946: Kampeon sr. pusha bala di heru
Miembro di ekipo di “Vijfkamp” pa ekipo
Miembro di ekipo kampion estafèt
Internashonal:
1944: 3e lugá pusha bala di heru durante enkuentro Kòrsou-Venezuela
1946: Miembro di ekipo di Kòrsou ku a representá Kòrsou na Hulanda
Na Hulanda e siguiente resultadonan a ser logra:
3er lugá pusha bala di heru “Nederlandse Atletiek Kampioenschap”.
2x 2do lugá pusha bala di heru
Kampeon tiramentu di disko durante un (1) enkuentro
9 x 1e lugá pusha bala di heru.
Ganadó di promé medaya di oro pa Antia na e V Juegos Centro Amerikano y del Caribe na Baranquilla Colombia den pushamentu di bala di heru.
1950:Ganadó medaya di plata, pusha bala di heru, durante e VI Juegos Centro Amerikano i del Caribe na Guatemala.
1954. :Ganadó di medaya di plata den pushamentu di bala di heru durante e VII Juegos Centro Americano Y del Caribe na Mexico.
1959: Ganadó medaya di oro den pushamentu di bala di heru durante e VIII Juegos Centro Americano y del Caribe na Caracas Venezuela.
Mester hasi menshon ku te ku e último Juegos Centro Americano y del Caribe tene na Santiago de Los Caballeros na Sto. Domingo, Beto ta e atleta ku riba pushamentu di bala di heru a sa di gana mas medaya den sesenta añanan di eksistensia di Weganan aki.
PESO
Nashonal:
Diskubrí pa sr. Victor Kopra
1949: Mr. Curaçao den Bodybuilding
1950 / 1965: Kampeon di Kòrsou i Antia kategoria pisa i super pisa.
Internashonal:
1954: Kampeon kategoria pisa di Triangular Aruba – Venezuela – Kòrsou.
Ganadó medaya di oro kategoria pisa VII Juegos Centro Americano y del Caribe tene na Mexico.
1955: 3er lugá kategoria pisa “II Juegos Panamericao tene na Mexico
5o lugá kategoria pisa Kampeonato Mundial na Munchen.
1957: Kampeon kategoria pisa kompetensia Kòrsou- Venezuela
5o lugá Kampeonato Mundial na Persia (Iran)
1958: 7o lugá pisa Kampeonato Mundial na Estokolmo Suesia.
1959: Ganadó medaya di oro kategoria pisa III Juegos Panamericano na Chicago, Merka.
1960: Kampeon kategoria pisa AKampeonato Sentro Amerikano y del Caribe di peso tene na Caracas, Venezuela.
Partisipante na e XVI Olimpiada tene na Roma Italia, pero mester a retirá debí na leshonnan risibí durante di kompetensha.
1961: Kampeon kategoria pisa di kampeonato Centro Amerikano y del Caribe tene na San Juan Puerto Rico.
1962: Ganadó di medaya di plata kategoria pisa durante di e IX Juegos Centro Amerikano y del Caribe tene na Kingston Jamaica.
1963: 3er lugá kategoria pisa IV Juegos Panamericano tene na Sao Paolo Brasil. E ekipo di Antia a sali na di 2do lugá tras di Merka.
1965: Kampeon kategoria pisa di Kampeonato Centro Americano y del Caribe tene na Georgetowm, Guyana.
Kampeon kategoria pisa di A.S.U. Olimpiade tene na Aruba.
Beto ta miembro di direktiva di Cur. Gewichtheffers Bònt for di aña 1965.
Na aña 1954 i 1955 Beto a ser nombra deportista di aña. Na aña 1973 Beto a risibí e diploma di mérito di Curacaose Sport Federatie.
Beto a ser kondekorá dia 15 aprel 1971 ku Ere medaille verbonden aan de orde van Oranje Nassau in goud” .
Na aña 1970 Beto a kuminsá práktika e deporte di tiru. Beto a sa di bira kampeon di Kòrsou i di Antia na diferente okashon riba posishon :” promé riba rifel.
Den eksterior e.o. na Martinique, Venezuela, Mexico, Sto Domingo, Barbados, Trinidad Tobago i na Puerto Rico Beto a sa di representá Kòrsou i Antia dignamente.
-
Nòmber: Myrna Crescencia Anselma
Fecha Nasementu: 14 sèptèmber 1936
Lugá: Kòrsou
Deporte: Esgrima
Fayesé: òktober 2008
A drenta salon di fama na 1985
Myrna Anselma a kuminsá práktika e deporte di Esgrima na 1958 riba petishon di sra. H. Beaujon kende tabata e tempu ei kampion di Kòrsou i di Antia Ulandes.
Myrna a bira miembro di e klup di SITHOC su divishon di Esgrima. Su promé instrukshon di Esgrima Myrna a haña serka Maitre Hoevers.
Myrna a partisipá na su promé kompetensia den 1961 kaminda el a finalisá na di dos lugá. Na 1962 Myrna a logra su promé titulo den kompetensia riba nivel Antiano. For di 1962 te 1971 Myrna a keda komo number 1 di Kòrsou i di Antia Ulandes, i a partisipá den diferente torneo i kampionato Internashonal kaminda semper Myrna a destaká.
Na e weganan Sentro Amerikano i di Caribe ku a tuma lugá na Panamá na 1970 Myrna a logra un medaya di plata pa Antia Ulandes. Despues ku Myrna a bai Ulanda na 1971 te 1975 Myrna a retirá komo esgrimista aktivo.
-
Nòmber: Wilfred (Willie) Pietersz
Fecha Nasementu: 17 november 1935
Lugá: Korsou
Deporte: Beisbòl
Fayesé: 2 februari 1978
A drenta salon di fama 1985
Mr. Baseball DOUBLE YOU
Hungadó di Baseball Aktivo den Añanan 1961 – 1977
Miembro di Royal Scorpions B.B.C.
Logronan riba tereno, ta masha importante pa kualkier deportista. Ta nan ta pone e espektador haña atenshon pa su persona i asina ta konvertié den un ídolo.
Pero igualmente ta di importansia, ku e logronan riba tereno di wega, ta kompaña pa ehèmpelnan di dedikashon, disiplina i kompañerismo.
E introdukshon kòrtiku ku nos a kaba di presentá, ta pa siguí e presentashon di WILLIE PIETERS, hungadó di beisbòl, miembro aktivo ROYAL SCORPIONS BASEBALL CLUB na momentu di su morto trágiko dia 2 di febrüari 1978.
Mas òf ménos 16 aña WILLIE PIETERS a militá aktivamente den klase superior di beisbòl i kada klasifiká den grupo di hungadó, ku a destaká, sea de kampeonato regular òf torneo lokal, interinsular òf internashonal .
Aunke e rekuerdo di su hazañanan ta bibu ainda den memoria i mayoria di esnan presente aki, nos ta haña ku ta nesesario menshoná algun di su logronan, a fin di duna konstansia di eseinan i asina hustifiká ku datonan, e motibu ku a skohé pa forma parti di nos SALON DI FAMA . Sí t’asina ku e datonan ku nos ta duna no ta kompleto, pe loke nos por suministrá, ya ta basta pa nos meta.
Na aña 1965, Willy Pieters q.e.p.d. ta sali kampion bate di e torneo Beproma. E ta logra e distinshon aki, esta kampion bate di e kampeonato tambe na añanan 1967, 1968, 1969 i pa último bia na 1977.
E ta sali komo kampeon di homerun na añanan 1970, 1974.
Na aña 1968 e ta haña e distinshon di Most Valuable Player na aña 1972 mihó deportista di aña,.
Di un aña, esta 1967, nos tin e datonan, ku ela logra e tripel korona, esta ku e tabata kampeon bate, mas hit konektá i mas kareda empuhá, ademas e tabatin mas homerun, doblete tripel i kareda anotá.
Den e turneonan interinsular tambe Willy Pieters a destaká asina nos por menshoná ku ela forma parti dje tim ganadó di Firestone ku den dékada di 60 ta kohe e promé título di kampeon Antiano di Beisbòl.
Pa loke Willy Pieters a logra riba terenonan internashonal nos tin di menshoná na promé lugá ku na aña 1970, durante e weganan Panamerikano, a Panamá, ku Antia pèrdiendo tur nan 8 weganan , e ta sali kampeon bate ku un averahe di 560 punto, entre e 162 partisipantenan. Na 1967 e ta haña e distinkshon di mihó hungadó dje torneo tené na Hulanda, pa na aña 1972 e resultá e hungadó ku mas homerun konektá dje torneo ku ta tuma lugá e aña ei.
Na aña 1976, na okashon ku Curaçaose Baseball Associatie ta selebrá su 40 aña di exitensia, ku un torneo internashonal, e organisashon máximo ta dediká e torneo aki na Willy Pieters , komo rekonosementu pa su aporte n’e deporte.
Apesar di tabata i ta loke prensa a denomin’é un supestar Willy Pieters a duna prueba di su dedikashon na su deporte stimá dor di sea, train klupnan, aktua komo umpire pa klasenan ménos den kategoria ku e ta partisipá aden i en general hasi tur loke ta na su alkanse, pa propaganda su deporte stimá.
Mester pone aserka su kondukta ehemplar riba tereno i tambe pafó di esei, kaminda semper bai e ta un kompañero apresiá di su miembronan di ekipo òf di e selekshon, ku ta forma parti di dje.
Su entusiasmo pe wega kompaña pa un sentido di humor, ta insitá esnan ku ta rondon’é, pa tende lo mehor riba tereno.
Esaki en korto, ta loke nos por a trese dilanti awe na momentu ku nos designá WILLY PIETERS. komo miembro di nos SALA DI FAMA di deporte C.S.F.